 |
| Inauguració de la Reforma del Maset |
Amb la present et convoquem a l’ASSEMBLEA GENERAL ORDINÀRIA que se celebrarà al maset de la Filà el pròxim diumenge 28 de desembre de 2008 a les 12 hores en primera convocatòria i a les 12:30 hores en segona convocatòria. |
| Fuera dels Suavos al càmping de Mariola |
Queda convidada tota la Filà per animar als nostres xiquets i xiquetes amb l'objectiu de quedar el més alt possible. Anim campions!!
El dissabte 10 de maig a les 20 hores de la vesprada en primera convocatòria i a les 20:30 en segona, es realitzarà una Assemblea General Extraordinària per a debatre la remodelació del Maset. 
Com ens podem imaginar les festes del futur? Segurament hauran canviat moltes coses: les persones, els canvis generacionals, la formació, aspectes econòmics, socials, els hàbits i els costums, les bandes de música i les peces amb què desfilem. Tot haurà canviat, segur, però no tenim ni idea de com seran, perquè a poc a poc, nosaltres mateixos anem modificant i adaptant les tradicions, sense adonar-nos-en, als gustos i a les modes de cada moment. És evident, i així ho esperem, que els actes perviuran molt de temps i seguirem realitzant els actes més tradicionals que fem durant els cinc dies de festa i al llarg de tot l’any, però generacions futures vindran i adaptaran els canvis socials a tot allò que els interesse i els convinga. Nosaltres ja ho hem fet i ho estem fent. I no podem predir què és el que canviarà. De moment, ja hem decidit que no fem l’acte de 
No podem saber què passarà, però sí que podem saber què passava fa uns quants anys. En este aspecte, en la filà Terç de Suavos tenim la gran sort de comptar amb la crònica que escrivia el tio Julián, on anotava les coses que passaven cada any. Enguany voldria comparar les festes de fa cent anys amb les actuals, perquè ens adonem de com han canviat les coses.
Conta el tio Julián que la filà va créixer molt l’any 1901 (uns 27 festers) i que desfilaven pel poble acompanyats de la música d’Atzeneta, que interpretava, entre altres obres, la popular Habanera del requinto que van utilitar uns anys després per al ballet que feia la filà. Explica també, que durant l’acte de l’ambaixada anaven al casino i el metge els preparava una beguda coneguda com el blanc i negre. Quan s’acabava l’acte de l’ambaixada ja eren tots els assistents més metges que el primer; és a dir, el gafarró sense plomes –com li agradava dir– havia sigut de campionat. Sembla que un altre costum que tenien era anar la nit de Sant Blai al Ravalet, on estava el Café de 
Celebra el narrador en les cròniques anuals les paelles que es menjaven, cada vegada en un lloc, a vegades de nit i, sobretot, que fóra de gallina. En el maset de l’època representaven l’obra dramàtica de Don Juan Tenorio i al voltant d’una foguera tocaven i ballaven la polca. La guitarra els acompanyava durant les nits de festa, feien serenates pel poble i en el casino, sent més especial la de l’última nit de festes. Serenates que eren seguides per un públic nombrós, segons conta, i en especial per forasters que venien al poble a vore les festes.
L’any 1908 va ser capità dels Suavos Enrique Calatayud. El tio Julián diu que, encara que era un obrer, va fer tot el que va poder i més, i que tot va eixir a les mil meravelles. La música va ser la mateixa, la d’Atzeneta; ja no calia establir pactes nous amb ells, els escrivien una carta i això ja feia de contracte, dos músics més, dos músics menys, 5 pessetes més o 5 menys, tampoc era cap problema, ni per als uns ni per als altres. Aquell any tenien el maset en una habitació de ca la tia Pedaça, una habitació sòlida sense problemes d’enfonsament del terra i ben ventilada. La nit del caldero (o siga, la vespra de la festa) van haver de fer-ne bona cosa i com que el sergent no estava en condicions, el sergent anterior va voler posar la mà i no el deixaren, la qual cosa el va incomodar. Després de sopar va començar l’orquestra, i en això que van entrar estranys que els volien pegar. El sergent, que va voler posar orde va eixir malparat, en paraules del narrador: va voler fer de redemptor i en va eixir crucificat. Els dos que havien entrat en el maset no paraven de fer destrosses en els bancs i en tot el que trobaven per davant fins que els van poder amarrar amb una corda i escapar d’aquella gent que havia anat amb la clara intenció de pegar-los –segons paraules del tio Julián– de repartir galletes de carn humana, de grau i per força.
La diana del dia de Sant Blai també va ser digna de recordar; en la plaça de Sant Tomàs, els soldats d’infanteria es van convertir en llancers per haver estat carregant el burro –la panxa– de vi durant la nit anterior. La represa que tenien alguns en la panxa els va obligar a tirar-la fora com pogueren.
L’últim dia de festes van rifar una magnífica tortada que havien tingut durant tots els dies de festa damunt de la taula, adornant-la. Van fer 200 paperetes i en vengueren 190. Aprofitaren l’afluència de persones, a les tres de la vesprada en la font del Ravalet, on es reunien per a començar l’acte del canvi de bandes en les monges agustines, per a fer la rifa. Un xiquet va posar la mà en la boina on estaven els números i l’agraciada amb la tortada va ser la mestra de l’escola de xiques. Havien arreplegat 4 pessetes i 50 cèntims i, com que no sabien què fer amb estos diners, decidiren donar-los a un suavo que estava en casa perquè havia rebut en una cama un tret fortuït d’escopeta.
L’any 1908, els Suavos van haver de lamentar la defunció d’un membre, jove per cert, que a causa d’una tisi pausada i lenta, però col·lapsada va morir el 28 d’octubre d’aquell any i que va deixar un gran buit entre ells.
Una altra anècdota va ser la d’uns altres dos que no s’avenien de cap manera i un no volia pagar els gastos de festa, de manera que la filà es va vore obligada a donar-lo de baixa, això sí, sense deixar de cobrar el que els devia.
La filà va demanar a l’alcalde de festa i a
Aquell any van eixir a 14 pessetes i mitja per plaça.
I així acaba la narració de les festes de l’any 1908 escrita pel tio Julián. Ara podem posar-nos per un moment en la seua manera de pensar i comparar les nostres festes actuals amb aquelles. Com pensarien ells que serien les festes cent anys després? Nosaltres ho sabrem enguany, però no ens podem ni imaginar com seran les festes d’ací cent anys.
Des de la Filà Terç de Suavos estem molt contents d'haver estat protagonistes d'un dels vostres reportatges dins del programa Cor de Festa. No obstant això, ens agradaria fer unes correccions al que comentàreu dins del programa emés el diumenge 10 de febrer:
Diumenge passat i continuant amb la seqüència festera, la Junta de la Filà començava l'Acapte. Enguany ens va tocar a la part nova del poble i això es va notar de manera significativa en la recaptació on fórem els primers per davant de la resta de filaes. Cal assenyalar que la nostra aportació també va ser la més heterogènia pel que fa a les monedes que ens varen donar. Un antic duret de la desapareguda pesseta i cinquanta kurus, moneda oficial de Turquia es sumaren a la resta d'euros. Baix un oratge més que calorós, posàrem la nostra condició física a prova després de pujar i baixar tantes escales i al remat, en un parell d'horetes ho teníem ja tot contadet i enllestit per portar-ho a la Junta de Festes.
Enguany com de costum, els Suavos hem format part de les banderes i les esquadres que desfilen el Dia de la Publicació. L'honor de representar a la filà en este acte ha correspost a Fernando Vañó, Mariola Calatayud i Eloi Vicedo. L'acte ha començat amb la composició local Pas als Espanyoletos continuant per la marxa cristiana Xamarcai i la mora Aligeaba Spyros. Podeu veure més fotos de l'acte al següent enllaç.
El diumenge 27 de gener a les 16 hores de la vesprada en primera convocatòria i a les 16:30 en segona, es realitzarà l'Assemblea General Ordinària de Comptes en el Maset. Esperem la vostra assistència.
