Enguany els suavos vam voler fer una fuera diferent i les xiques de la Junta Directiva van anar a l’agència Bekirent viatges perquè ens organitzaren un viatge de cap de setmana. Segòvia va ser la destinació escollida. El dissabte 27 d’octubre a les 7 del matí teníem l’eixida, però ens vam posar en ruta a les 7 i quart. A les nou en punt aparcàvem l’autobús en un restaurant de carretera en La Rota. Quina sort! Darrere de nosaltres paraven 5 autobusos plenets de gom a gom. Després tornarem a posar-nos en ruta cap a la nostra destinació, Segòvia. A la una i mitja del migdia arribàvem a l’hotel que ens havia triat l’agència i després de deixar les coses en les respectives habitacions, els trenta-set viatgers vam baixar a menjar-nos una sopa castellana, una caldereta de corder, postres i café. A les quatre havíem quedat amb la guia, Alicia, que ens esperava en l’estació d’autobusos per a començar la visita a la ciutat. L’impressionant aqüeducte fou el primer monument. La guia, molt didàcticament, ens explicà les diverses teories sobre la construcció, romana o no, dels quinze quilòmetres d’aqüeducte per a portar l’aigua d’una muntanya a l’altra. La part més baixa, que és la més alta, té uns 28,5 metros d’alta més uns altres 6 metros de cimentació. En el centre hi havia una inscripció, perduda, de l’any de la construcció, segona mitat del segle I i principis del II. Este aqüeducte portava l’aigua a les cases de la ciutat i a El Alcázar. També ens explicà la llegenda de la construcció d’este aqüeducte atribuïda a la peresa de les aiguaderes de baixar a per aigua i de la ignorància, ja que la teoria dels vasos comunicants hauria evitat esta bellesa arquitectònica que ha perviscut segles i segles. Després continuàrem la nostra visita pels carrers que conduïxen cap la plaça Major, on Alicia, la guia, ens anava explicant les característiques de les cases senyorials que hi ha en la pujada i altres aspectes de la ciutat i costums, com les teulades que només tenen les teules que formen els rius. En la plaça on està l’estàtua de Juan Bravo ens explicà la història d’este personatge del segle XV, conegut per la seua participació en la guerra de les Comunitats de Castella o revolta dels comuneros. Férem una breu passejadeta per les cases del barri jueu, vam passar per davant de la que fou sinagoga i ara església del Corpus Christi i ens encaminàrem a la plaça Major on està la catedral, la dama de les catedrals, com es coneix este bell edifici que està en la part més alta de la ciutat. D’ací entràrem al barri cristià i després de passar per l’única porta que queda del barri anàrem a El Alcázar.
Des d’allí dalt, abans d’entrar, poguérem observar la confluència dels dos rius, Eresma i Clamores, que rodegen la ciutat i les construccions de les esglésies i monestirs que queden en peu, així com la Casa de la Moneda, a la vora del riu Eresma.
La visita a El Alcázar constava de dos parts, una primera a les estances principals i una pujada a la torre. Entràrem pel pati d’armes a la sala del palau vell, la més gran de totes. D’esta passàrem a la sala de xemeneia, després a la sala del tro, a continuació a la sala de la Galera, després de la sala de les pinyes a la cambra Regia i d’ací a la sala dels reis, on estan tots els reis de Castella. Crida l’atenció que Alfonso X el Sabio du l’ordinal XI, ja que s’atribuïx el VII a l’espòs de donya Urraca, Alfons d’Aragó. Des d’esta sala passàrem a la sala del cordó, atribuïda precisament a Alfonso X el Sabio. Després de visitar la capella passàrem a la sala d’armes on acabàrem la visita. Després, la major part del grup pujà a la torre per a disfrutar de les vistes de la ciutat i dels voltants. Uns altres es dirigiren cap a la zona de restaurants i bars a reposar forces. Una vegada reunit tot el grup en l’autobús tornàrem a l’hotel a sopar i a descansar.
El diumenge, després d’haver dormit una hora més, vam començar l’excursió a les 9 i quart. Vam arribar els primers al palau de la Granja de San Ildefonso on ens esperava la nostra guia preferida, Alicia. La visita s’iniciava per la sala dels tapissos teixits a Brussel·les i no m’estendré massa perquè seria molt llarg de contar tot el que vam vore. Este palau reial és el resultat de la transformació d’un antic convent iniciada l’any 1721 i fou manat construir pel rei Felip V i convertit en residència d’estiu de la família, encara que les reformes més importants sembla que es deuen a la seua segona esposa Isabel de Farnesio, així que ell d’origen francés i ella d’origen italià, fan d’este palau una construcció barroca espanyola d’estil francoitalià. L’arquitecte Teodoro Ardemans fou l’encarregat de la reforma i de donar l’aspecte que té actualment el palau. Després de passar per sales i sales, observant les pintures, els mobles, les làmpares i les estàtues, ens vam encaminar cap als jardins per a contemplar les fonts amb motius mitològics i el gran espai que ocupen els jardins.
D’ací ens dirigírem al palau de Riofrío. Després de la mort del rei Felip V, la seua esposa, Isabel de Farnesio, comença la construcció d’una altra residència reial, el palau de Riofrío. Esta residència fou utilitzada pel rei Alfonso XII per a passar el dol després de la mort de la seua esposa María de las Mercedes. Després d’una breu visita vam dinar en el mateix restaurant del palau: judiones de la Granja, caldereta de vedella i natilles.
A les quatre de la vesprada vam tornar a l’autobús per a iniciar el camí de tornada. A les set i mitja féiem una parada i a les deu menys quart ja divisàvem el nostre altiu campanar.
Un viatge per a recordar amb perfecta harmonia suava, acompanyats de dones, amics i amigues.
Esperem propostes per a la pròxima fuera anual de l’any 2008.
http://www.alcazardesegovia.com/
http://www.patrimonionacional.es/riofrio/riofrio.htm
